Hi ha dues coses que em van impressionar força. Una va ser el grau d'escorament que va arribar a agafar el vaixell. De ben segur que per els professionals, era no res, però a mi ja em va deixar, com dieu vosaltres "flipao".
La segona cosa que em va impressionar força va ser la de treball que porta navegar en un vaixell d'aquests. La tripulació vam ser nou mestres i tres tripulants professionals, entre els quals estaven la Natàlia Via-Dufresne, doble medallista olímpica i l'Óscar Trives, capità del vaixell. L'últim tripulant era un altre home que ara mateix no recordo el seu nom. Com us anava dient, els dos hoemes no van parar de tivar, recollir redreçar, etc el vaixell les dues hores que va durar el trajecte. No em vull ni imaginar el que deu ser tres mesos seguits realitzant aquesta feina.
Us ben asseguro que serà una regata molt i molt dura. Només el fet d'arribar, fins i tot d'intentar-ho es merexi tot el meu reconeixement.
Aquest és el vaixell IMOCA Open 60 que vam utilitzar per fer el petit "viatget" de dues horetes per aigües de Barcelona
Petit volant! Ja ho sé s'ha de dir timó!
Sortint del port de Barcelona. Aquí encara anàvem lents amb el motor engegat
Vam poder veure el RENAULT. La seva imatge és una primícia, ja que encara no està ni a la web oficial de la BWR 2010
Els tripulants estaven la MAR d'enfeinats.
La vela principal era gegant
L'Óscar Trives no parava de treballar
Fixeu-vos com anava d'escorat el vaixell
La "inclinació" era sensacional
Fixeu-vos, sembla que estigui en un pis superior . Doncs no estava al mateix nivell que ells, però la inclinació del IMOCA era tal que jo quedava força més elevat que ells.
Quina llàstima el Fruit s'ha retirat.
ResponEliminaBo un vaixell menys a la regata.
LARA 6èB